Egipte, el poder de suggestió de les formes

L'excursió d'avui m'ha inspirat per pensar en 410 milions d'anys endarrere...

Riu-te'n de l'afany d'immediatesa de la societat actual! Es clar que malaurada o afortunadament la vida humana no dóna per tant.

Així és que fa 410 milions d'anys, les plaques tectòniques d'Àfrica i Europa van col·lisionar, i així va començar la història geològica de Menorca. És l'illa més vella de les Balears, i no deixa de ser bonic, imaginatiu i místic pensar que és filla d'aquesta col·lisió de plaques que evoquen a pensaments i sentiments tant divergents, però a la vegada tant pròxims físicament... ens erigim fills d'Àfrica i Europa!! i és aquí, enmig d'aquest mar nostre...

Doncs avui els meus ulls han retratat el que abans només havien vist en pàgines de llibre. Amb la Mariona hem anat a les penyes d'Egipte (per fi!) i el que més m'ha captivat han estat aquestes formes sinuoses de tons terrosos que s'elevaven davant els nostres ulls com intentant comunicar-nos les aventures del seu passat ancestral.

Les formes recordaven a textures quotidianes, algunes com a esponges de terra. Els colors terrosos, de marró fang cap a beix clar, es solapaven, encavalcaven i mesclaven. Autèntiques obres d'art. I és que la natura sempre ens ofereix l'art més exhuberant, el traç més delicat.

Com caramels de toffe, moldejats pel temps en segles, milenis, milions.

Intentaré esbrinar de quines roques es tracta, m'han dit que eren dunes fòssils, però poc tenen a veure amb les altres dunes fòssils que havia vist abans.

Entre les cavitats de les roques, hem descobert sorpreses crisàlides i erugues mortes de Lymantria (Lymantria dispar), més coneguda com a "lagarta peluda" (se l'anomena o se l'insulta?), eruga que ha propiciat polèmica a Menorca pel fet de si s'ha de fumigar o no per aturar a aquest lepidòpter defoliador.

El lloc (masia) abandonat d'Egipte és ben curiós. La casa, coronada amb una cara de fang, del que amb poca dosis d'imaginació esdevé un faraó, ja que a banda i banda hi té unes piràmides perfectes. Es veu que ja fa molt de temps que aquest lloc s'anomena així. A mi em costa poc imaginar-ne una història d'amor tràgic que connecti les riberes del Nil i les entranyes de terres d'ullastre de l'illa de Menorca. Però el cert, és que no sé de què li ve aquest nom.

El camp està molt verd de les últimes pluges, avui he pogut reconèixer les plantetes de les quals vam estar parlant ahir al curs de Plantes Medicinals al parc de l'Albufera des Grau. He recollit fulles de trepó (Verbascum sinuatum) , malva(Lavatera cretica) i plantatge (Plantago lanceolata). N'hauré de comprovar les propietats a veure si en puc fer algun ungüent. He vist una mata (Pistacia lentiscus) enorme, la més gran que hagi vist mai, ja ho vaig dir en ocasió, els arbres a Menorca són petits, però els arbusts, són gegantins...

Bé, s'ha acabat el cap de setmana, sortosos els ulls que poguessin contemplar aquestes boniques formes tots els segons del món.