dimecres, 18 de juliol del 2012

Alzina IV



Kuís Llorens

dimecres, 11 de juliol del 2012

Alzina III


dimarts, 10 de juliol del 2012

La trajectòria del sentit comú

Fa ja gairebé 5 anys que estic a Menorca. Aquesta illa m'ha ensenyat molt.En molts d'aspectes. I el que encara em queda per aprendre. M'he fet adulta i nena altra vegada. Que n'és d'important tornar a sentir-se fiet!

Molts dies, quan em llevo i me'n vaig a la feina, no recordo el que és treballar al GOB. Penso, vaig a treballar. A vegades amb més o menys mandra, perquè ara és estiu, i tens ganes d'estar al mar, dormir a les platges, seguir la corrent...

Llavors me n'adono de la sort que tinc d'haver-me de llevar i anar a fer feina. M'aturo i penso. Vaig a fer feina pel món. Pel planeta, per la humanitat.

 Potser serà perquè ja me'n sento part, i en fa d'estona!, però l'altre dia, vaig recórrer unes fotografies històriques del que va ser el naixement d'aquesta entitat i em vaig fondre amb tota la gent que apareixia en aquelles fotografies.

 Les primeres manis, tots grenyuts, amb les pancartes, les concentracions, el carritos, etc. Cares conegudes que encara estan en peu de guerra. Eren altres temps. Començava l'ecologisme a l'illa. L'ecologisme sorgeix del sentit comú. És tant clar...
 En aquell moment la gent sortia el carrer i reivindicava sentit comú. El sentit comú de no perdre paratges com el des Grau, ni Trebalúger. Del deixar l'ambició personal d'alguns de banda pel bé comú general.

 En temps actuals el sentit comú flaqueja força. S'ha perdut la idea de bé comú i impera un món individualista, competitiu.

Aquests dies ens hem tornat a unir tots per una causa semblant. Pel sentit comú de voler conservar una illa que ha sobrevsicut ja a moltes creuades. Ho hem fet com no des de les seves entranyes. Caminant per les seves artèries. Respirant la brisa de la mar reflexant la lluna plena. Un milenar de persones ha recorregut el Camí de Cavalls amb el lema "Per la Menorca que estimam". S'ha fet en dos caps de setmana, de nit. La nit aportava una aura màgica d'una gran proesa. No era el fet de caminar, sinó el de caminar per una causa justa i conjunta. S'hi ha unit molta gent diferent del teixit associatiu de Menorca. Ha estat el compartir una causa i creure-hi fins al final.

 Des dels inicis dels 80, fins a dia d'avui, persones i més persones han estat al costat del GOB i de Menorca. I això és per alguna cosa. Aquestes coses no passen perquè si. I sinó, investigau. Quantes entitats poden tenir aquesta trajectòria. I en un lloc tant petit com Menorca.

Per mi Menorca forma part del GOB i el GOB de Menorca. Perquè vaig arribar aquí de la seva mà i encara m'acompanya. He descobert moltes i moltes més coses en aquesta illa, però, el que si que no hi ha dubte, és que Menorca no seria igual si no fós pel GOB i totes les persones que han fet i fan que el sentit comú torni a imperar damunt les ambicions individuals d'uns pocs.