Un dissabte amb velo
Que bonic és tornar a descobrir Menorca! Després d'un any reconstruint un trencaclosques de paisatges encisadors pel Camí de Cavalls, emprenc una nova aventura (que de ben segur m'enganxarà d'allò més) i començo a descobrir la trama de camins interiors que com a bronquíols pulmonars entrellacen talaiots,cales,poblacions,pedres,arbres,parets seques i demés elements imprescindibles del caràcter genuí d'aquesta illa.Ahir dissabte, vaig estrenar la meva nova i flamant bicicleta de la millor manera imaginable.
Surto de casa, baixo les escales del piset amb la bicicleta a remolc. Motxilla, casc, camí.
Deixo endarrere l'asfalt de la ciutat, enfilo el camí de santa maria (de fet, no tinc ni idea d'on vull anar, només sé que vull deixar endarrere el ciment), després enllaço amb el camí vell de Malbúger(crec que es deia així) i al·lucino amb un caminet de conte de fada i fullets trapelles. Els ullastres s'arrapen a la paret seca com si en volguessin sortir i el terra s'entapissa de roques de marès com si d'adoquins naturals es tractessin. A vegades es fa difícil mantenir-se en equilibri, així que vaig al tanto. Llavors encavalco camins de noms del més poètics (Camí Negre, Camí d'en Claudi, Camí Vell de Sant Climent...) i segueixo encegada l'itinerari de Trepucó - Cales Coves.Em sento superbé allà dalt, la meva velo i jo, descobrint perspectives noves de racons que ja havia estat, d'altres que no, però tot és nou i sorprenent (m'encanta l'emoció de descobrir!).
Em dic que sembla que hagi arribat de nou a aquesta illa.
Les rogetes (Rubia peregrina) broten a banda i banda del camí, són ben tendres, d'un tacte diferent a la de les excursions peninsulars. Algun galzeran amb fruit (Ruscus aculeatus) donen un aire més humit al paisatge. De fet, es nota que ha estat plovent últimament, he d'esquivar alguns bassals i la terra és de color cafè torrat.
Altre cop aquell aroma... hi ha una floreta que em despista els sentits!! és una olor dolça, recorda a la de les flors de baladre, però aixeco el cap i no en veig cap. Ja fa dies que quan surto m'embriaga l'olfacte, però no puc atinar d'on prové...
Continuo endavant, endavant, sense mirar endarrere, amb l'emoció de veure amb què em toparé a la pròxima pedalada. Uns núvols amenaçadors comencen a desafiar-me, però ni cas tu, no és moment de tornar endarrere. L'amenaça esdevé realitat física, i comencen a caure unes gotes grosses i pesades. Jo pedalo més ràpid, com si així les pogués esquivar. Per ventura meva dura poc. Reconec ja l'últim tram del camí cap a Cales Coves. Em deixo endur per una baixada del més lleugera, sense pensar en la feixuga tasca que tindré per tornar a pujar i enfilar el camí cap a casa altra vegada. Deixo la bicicleta i decideixo fer una volta per les coves. Quatre soters (Hieratus pennatus) sobrevolen la cala i en fan una estampa del més bonica per recordar.
Vinga, ja és hora de tornar a casa i gaudir dels records del dia.
Diumenge de sol i platja amb na Núria
Avui amb na Núria hem anat a Cala Pudent. Fèiem comptes d'anar a Egipte (ja fa dies i més dies que xerro d'anar-hi! per cert, no em refereixo al país, sinó a un lloc de Menorca) però el final les circumstàncies i l'improvització ens han portat fins a la mar.
Avui feia un dia radiant. El dia acompanyava. Enfilem camí de cavalls des d'Arenal de Son Saura cap a Cala Pudent.
Per fi ha florit el safrà!!M'encanta. El recordava des de l'any passat, quan entapissava el camí de Cales Coves a Cala'n Porter. És preciós. Aquest espècie és la Merendera filifolia, però també hi ha una altra espècie a la illa, el Crocus cambessedesii, que n'és endèmica.
També han florit les margalides (Bellis sylvestris) i el bruc d'hivern (Erica arborea). Ja ho diu el refrany La tardor és la primavera de l'hivern!!Fem el mandra tot estirgassant-nos a l'arena de la platja, el sol ens acaricia les galtes, els grans de sorra s'immiscueixen arreu...
Caminem una miqueta més i decidim tornar. Ei, però si encara és molt d'hora, tenim encara temps per gaudir de llum natural. Anem a prendre alguna cosa a Es Grau. Mireu quina postal més bonica d'aquests dos moixets, de ben segur, els que s'ho passaven més bé de tots els que érem allà.
