dissabte, 19 de juliol del 2008

Marenostrum, un mar de nacions


Fa ben poc que he tornat d'una experiència d'aquelles que saps que recordaràs amb una nostàlgia especial. El curs "Protecting the Mediterranean Environment: Youth can make the difference", 10 dies d'assaborir intensament aquest mar amb tots els sentits; la vista que no ha parat d'engolir paisatges i personatges de somni, l'olfacte, ensumant els aromes més dolços de la gastronomia de les illes cíclades, el gust de l'aigua saladíssima, que coïa els llavis, i el tacte de les mans dels companys d'aventura. Kea, Andros, Tinos, Syros, Serifos i Poros. Illes gregues, illes del Mediterrani. El fet de tenir campament base a la mar i parades a terra ferma ha estat un canvi de concepció total, una cosa molt especial i difícil de descriure pels terrícoles de mena com jo. La mar era la nostra casa, de vegades tranquil·la i serena, de vegades enfurismada, però sempre immensa.

Tot i que les meves expectatives dels continguts del curs eren molt diferents, vaig anar adaptant-me a la situació i treient suc d'altres aspectes, potser més personals, potser més vivencials, que no m'havia plantejat abans de venir. Les visites a les illes eren curtes, i per pena meva i dels demés companys no teníem temps d'assaborir-les i entendre del tot quin era el seu estil de vida.


Així que jo en diria que va ser un curs d'IMPRESSIONS.


Parlàvem amb els locals, era sorprenent veure com ens rebien amb els braços oberts i els alcaldes/alcaldesses ens esperàven amb candeletes, llavors teníem un discurs de les autoritats i els fèiem preguntes. Alguns et responien de veres i d'altres feien de polítics. Em va sorprendre molt veure com tot i ser illes petites, eren molt muntanyoses, i jo, acostumada a la plana Menorca, no deixava d'al·lucinar. Així, algunes més turístiques, d'altres menys, amb els mateixos problemes de manca d'aigua i de mala gestió de residus, cosa que tampoc ens queda gaire lluny a tots nosaltres. L'illa de Tinos, tenia com a màxim atractiu, la basílica de Tinos, i milers de peregrins anaven a l'illa cada any per motius religiosos, de fet, la comunitat religiosa estava immersa dins tots els àmbits de gestió de l'illa, ja que eren tant rics que fins i tot tenien escoles per la gent d'allà i financiaven a l'ajuntament perquè pogués invertir en el desenvolupament de l'illa. Allà també vaig poder veure un pelicà comú (Pelecanus onocratalus), que curiosament s'havia convertit en la mascota del poble, i durant el dia voltava entre bars acompanyant a un nen i a la nit el podies veure dormint a la peixetaria del poble. A Tinos vaig veure la meva primera i única platja de sorra verda, d'un verd brillant, que provenia de les roques (no sé quines) de la zona.

Serifos va ser la troballa més interessant i va donar-me un xute d'energia positiva. Tot i passar-hi escasses hores, la trobada amb l'alcaldessa va ser molt profitosa, em va semblar una illa que té present i que vol comprometre's amb la sostenibilitat (com he dit abans, IMPRESSIONS). En aquesta illa el govern central d'Atenes hi vol posar ni més ni menys que 87 aerogeneradors per tal de produïr electricitat per la regió d'Àtica (Atenes). Aquest fet ha comportat una oposició per part dels locals al projecte, però el més gratificant és que a part de tenir una resposta reactiva també han estat proactius hi han proposat un pla energètic alternatiu, el qual contempla la possibilitat de proveïr-se d'alguns aerogeneradors i de produïr electricitat mitjançant altres fonts renovables (val a dir que a Grècia l'energia solar tèrmica és omnipresent, perquè no a les nostres cases??). A més, també volen desenvolupar un projecte de promoció dels productes locals i afavorir que els joves es quedin a l'illa. També han desenvolupat un pla d'ordenació territorial per tal de definir el creixement d'aquesta. Aquestes i d'altres coses són les que em van fer anomenar Serifos, l'Altra Menorca. Vaig oferir suport i contacte a l'alcaldessa per tal de tirar endavant tot aquell seguit de coses que ens havia explicat. Serifos, té la seva principal població en un turonet, on les cases s'hi aferren com líquens a l'escorça dels arbres i et condueixen al capdamunt on hi ha un castell (?¿) amb unes vistes inoblidables per acabar una jornada rodona en aquesta illeta.

Els companys de travessa...
5 velers, 40 participants, 1 ruta...

Estic molt sorpresa i satisfeta de tenir consciència mediterrània, sempre l'havia tingut, però d'aquesta superficial de la dieta mediterrània, la vida de carrer, la mania de gesticular, el clima càlid... i sentir-se del Mediterrani és molt més que això. Per primera vegada m'he reunit amb gent de països com Jordània, Síria, Israel, Líban, Egipte, Marroc, Tunissia, Turquia... m'apropava avergonyida oferint la meva ignorància perquè la féssin un poc més xica, i així, poc a poc, dia rera dia, sopar rera sopar, he anat coneixent una mica més sobre les seves vides, els seus països, les seves SITUACIONS. Gràcies a l'Anas que m'ha explicat el conflicte de l'aigua entre Jordània i Israel, i a obrir fronteres dins la meva minuscula ment europea. Ara quan penso en problemes d'aigua no només penso en la contaminació d'aqüífers de la plana de Vic o la intrusió salina de l'illa de Menorca i el Delta de l'Ebre, també penso en les àrees de Jordània que tenen accés a aigua corrent un cop per setmana.

Vaig partir el dia 5 de juliol cap a Grècia, i mentres volava amb l'avió vaig recaure en el fet, que un mateix 5 de juliol, 3 anys abans, també volava cap aquest meravellós país de natura i gent exhuberant. Grècia, meravellosa amfitriona per aquesta batut de nacions mediterrànies, que comparteixen mar i il·lusions. Marenostrum, mar de nacions. Efgaristo poli.

dimarts, 1 de juliol del 2008

Ha arribat l'estiu



Diuen que el solstici d'estiu marca l'entrada a aquesta estació tant desitjada, però aquí, l'estiu, no es reconeix pas per aquesta data. Aquí a Menorca descobreixes que ha arribat l'estiu, quan un bon dia, surts de casa i vas al banc (per posar un exemple), i comences a veure a persones de pell molt clara, algunes gairebé transparents, que passegen amunt i avall durant el que jo anomeno "hores no-platja" ( quan apreta la gana, o quan apreta la son). Les mires amb cara d'estranyada i penses, HA ARRIBAT L'ESTIU, tu. Aviat, com passa amb les llums càlides de l'estiu, aquesta palidesa virarà a tons més rogencs.