La nostra idea era fer la cara est de la Mola de Fornells, però aquell dia va voler bufar de tramuntana, i de valent, així que vam decidir refugiar-nos a la costa sud.
Sempre em pregunten: Què prefereixes al sud o el nord de Menorca?
Ara m'adono que a vegades contesto una cosa i d'altres tot el contrari. I és que un no pot decidir-se. Platges blanc marfil banyades de turquesa amb coves d'aquelles amb estalactites o penyals abruptes, arenes de colors passionals amb illots feréstecs resseguits pel verd primaverenc?
I és que amb aquesta qüestió no hi ha blanc o negre o més ben dit, turquesa o blau marí. Qui es pugui decidir per una zona de Menorca és que no coneix les demés. Cada dia descobreixo racons més acollidors, amb més personalitat.
Vam sortir de Cala Galdana, ja era tard, per allà les 7 del capvespre però teníem pensat fer nit a Trebalúger. No ens vam poder estar d'espiar totes les coves que trobàvem pel camí i és que el Migjorn té això, el que els barrancs solquen a la terra, la mar ho esculpeix a la mar. Algunes de les coves eren profundes i ens faltava llum i valentia per endinsar-nos-hi del tot. Ho deixaríem per l'endemà.
Al arribar a Trebalúger vam pujar torrent amunt. Vigilant no malmetre la vegetació de ribera. Més d'una vegada i he vist llanxes amb motor. Vam quedar a dormir a la cova que dóna el torrent. La lluna brillava damunt els nostres caps. El matí refrescava però el bany era ineludible. Vam continuar un poc més cap a l'est, descobrint Cala Fustam i Escorxada. És un gust descobrir-es desertes a aquesta hora i aquesta època de l'any. Però això s'acaba nois.
Després d'un bany privilegiat, reculem cap a ponent. Tornem a passar per l'imponent pont de n'Ali, és tant ample i alt que hi passen les barquetes. M'aturo embadalida, una vinjola hi ha trobat niu a mig camí. L'espectacle ornitològic és audible, vinjoles (falciots) i ballesters perseguint-se com si es tractés d'un joc (qui sap). Els gavians, alguns ja em polls, atents a les nostres palades. A un no li va agradar gaire que m'acostés el penyal, i després de pensar-s'ho uns segons es va tirar a intimidar-me (ho va aconseguir) tal com si d'un falcó es tractés.
El falcó resguardava l'entada d'una cova alterosa, els cagaires nadant junts.
Mitjana ja havia acollit a uns quants turistes, l'estiu s'acosta al·lots. Arribem a Cala Galdana.
Fins a la pròxima aventura amb kayak, una nova manera de veure aquesta bonica roqueta enmig de la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada