El calàpet, una vida a la mà de déu

L'altre dia vaig fer una excursió pel nord de Ciutadella. Per un dels paisatges més insòlits que Menorca ens depara. El litoral rocós entre Calespiques i Punta Nati és totalment pla i mancat de sòl. La geologia és semblant a la del Migjorn menorquí, bàsicament calcàries miocèniques. Hi destaca el pont d'en Gil.

Aquí la tramuntana i bufa fort i la manca de sòl fa que la vegetació que hi trobem sigui una autèntica al·legoria a la lluita contra els factors climàtics més severs de Menorca. Potser la vegetació herbàcia ja ha començat a agostejar, però vet aquí que moltes de les plantes que allà hi sobreviuen tenen en aquesta època de l'any la seva floració.

Primer de tot en destaquen les tapereres. Precioses flors blanques amb uns estams lilàcis desmesurats. Dues àvies anàven a cercar tàperes i de fet comentàven que en podrien recollir fins ben entrat el juliol.

A primera línia de mar, les coques marines o ensopegalls (Limonium sp.) lluien unes flors liles. El socarrell també floreix ara (Launea cervicornis). En concret aquest té unes flors compostes de color groc molt simpàtiques, però el que més crida l'atenció són les seves branquetes en forma de banya de cérvol (d'aquí l'epítet cervicornis). També ensumàvem el donzell marí i desenes de llagosts sortien botant a cada pas.

En un dels abeuradors que vam trobar pel camí s'hi estava produint un fenòmen que vaig trobar fora de lloc. Bé, més aviat fora de temps. No vull pas dir que la còpula de dos calàpets (Bufo viridis) sigui una qüestió pecaminosa, però l'abraçada entre els dos individus es produia uns quants mesos després del que ho havien fet els seus congèneres.

Tinc la sort de poder observar la basseta que hi ha al camí de Rafalet de març a maig, gairebé cada dia durant aquests mesos i us puc assegurar que a principis de març ja hi han ous i que a dia d'avui, gairebé tots els cabots (o capgrossos) ja s'han metamorfitzat (sona a power ranger això).

Enguany ha estat un any dolent per aquestes bestioles úniques. Poques pluges a l'abril i el maig i uns centenars de cabots han quedat atrapats entre el fang de la basseta que finalment s'ha eixugat.

Pel que es veu els calàpets de Punta Nati han trobat en aquell abeurador les condicions òptimes per arriscar la seva descendència, i és que confiar en el temps sempre té el seu risc. De fet, en aquesta ocasió pot ser que la jugada no els hi surti gens malament, perquè aquell abeurador està alimentat artificialment per a abeurar a les ovelles que amb dificultats pasturen entre els còdols de Punta Nati i potser si, que aquests ous (he llegit que entre uns 10.000 i 15.000 ous formant un llarg cordó de 2 a 4 metres) arribaran a bon port.

Mira si en són de curiosos aquests animals que quan arriben les pluges de tardor, a finals d'agost principis de setembre, tornen a intentar-ho. No vé de 10 o 15 mil ous més tu!. Si hi ha sort i la pluja i les temperatures benevolents acompanyen potser aquests ous arribaran a ser calàpets abans d'acabar l'any, però, si per contra la temperatura comença a disminuir, els cabots aguardaran pacientment dins de l'aigua fins que la primavera els porti millors temperatures per completar la seva metamorfosi.

Això si que és viure a la mà de déu. Tota una loteria.

I diu la història que la princesa va fer un petó al calàpet i es va transformar en príncep...

No sap pas aquesta monarca el que en podria aprendre d'aquest animal, a deixar la joies i viure el moment, fins que l'aigua ho permeti.