dimecres, 6 de gener del 2010

Furgonejant

Qui no ha pensat mai en deixar-ho tot, pujar a una furgoneta Volskwagen i donar rumb a la seva nova vida nòmada amb la casa a les espatlles i sota els pedals?

Així és com quatre dones joves i amb empenta van realitzar la seva primera pràctica de somni utòpic a les primeres de l'any 2010.

Companyes de viatge:
Cristineta, la cousin viatgera

Gemmix, Campde sensation

Mary, com tothom sap, la boja

Montse, Calldetenix indigenous and menorcan talaioticus

Ippy o Pilarin, la torera que ens va estirar tot el camí



Calldetenes, 1 de gener 2010, 19:30 hores. Primers 250 Kms

Primer día de l'any, ressaques i poques hores dormides però no hi ha temps per perdre, l'Ippy comença el seu viatge cap el sud, buscant temps més càlids (segons les prediccions meterològiques marcades pel moment). Després de constatar que la furgo aguanta i que ens agrada conduir-la, ja entrada la nit i sent sacsejades pels vents coneguts del sud, arribem a "lo delta", el nostre paradís particular. La lluna complementa la llum dels fars de l'Ippy i ens ensenya la seva cara més plena (sempre la mateixa!). Ens desperta (bé, millor dit, em desperta) un sol rogent que s'entreveu entre les cortines davanteres.

Ens quedarem poca estona al delta ja que el nostre destí, tot i ser la ruta, ens porta cap a més el sud, més enllà de les difoses fronteres de Catalunya. Tenim temps de gaudir del rosa dels flamencs de la Tancada i passar una estoneta per Riet Vell, a recordar moments i a veure si hi havia alguna cara coneguda, aquest cop no. Carreguem provisions a Amposta i rum rum!

+ 100 Kms, Morella, la ciutat emmurallada
+417 Kms, Montanejos... roca, aigua i fum






+165 Kms, Teruel Existe


+983 Kms, carretera destí final, Vic (5 de Gener 2009)

Extrema i Dura

Fechas: 5, 6 y 7 de diciembre

Tripulación: Tamara, Conchi, Budi, Chacal y Montse
Destino: PN Montfragüe, Cáceres, Villareal de San Carlos, Jarandilla de la Vera, Losar de la Vera, Garrovillas de Alconéctar y Embalse de Rosarito.


Repaso las fotos y siento nostálgia de esos días, del color dorado de los árboles caducos, de la immensa dehesa, del color oscuro de la cuarcita reflejada en las aguas de color tan cambiante como la misma luz del día. A todo el mundo recomiendo el dar unos pasos firmes por las tierras de Extremadura. Pienso en Extremadura y se me aparece la silueta de una rapaz entre ojo y ojo, cielo azul de contrafondo. Aunque para ser sinceros, durante esos días el buen tiempo no nos acompañó mucho, y el contrafondo tenía más un ténue color ceniza que azul despejado. Pero que más da, el mundo es bonito mojado o secado al sol, de la misma intensa manera.


Destaco la impresión que me dio ver volar por primera vez al Elanio azul (Elanus caeruleus). Ver de nuevo a el agradecido rabilargo (Cyanopica cyanopica) y el rey negro de Montfragüe, el buitre negro (Aegypius monachus). Los robles melojos de la Vera, las miles de grullas acudiendo al embalse de Rosarito a la caída del sol, con su resonante "ioc, ioc, ioc" y el buen hacer de las chicas de Madrid, lástima, no nos tocó la lotería, pero seguiremos compartiendo sueños juntas.