L’altre Sud
Heus aquí un bocinet de terra que em té el cor robat. Com més en descobreixo més m’enamoro.
A les acaballes del ja passat any vaig retornar al Delta per retobar-me amb els camps d’arròs, els moixons, la mar, els erms, les basses, els capvespres, amb la plenitud del paisatge i amb el cel enorme d’aquest paratge. Amb l’Ebre. Amb els meus records.
L’anada, del més fatigosa; pluja i més pluja damunt del parabrisa. El premi; arribar a l’observatori de la Tancada i descobrir sorpresa com 5000 flamencs amb donen la benvinguda. El dia era fred, gris, ventós i les mans s’enrosien com les plomes dels amfitrions de la Tancada.
El temporal de llevant que assetjava a tota la costa catalana havia engolit el trabucador, el Fangar també estava intransitable (pels humanoides), el seu far, semblava sorgir de les profunditats del temple de Poseidó.
El romanticisme dels reflexes del primer capvespre. La serra del Montsià reflexada sobre les tranquil·les aigües de l’Encanyissada, el sol acomiadant-se. Un centenar d’arpelles sobrevolant el canyissar.
Heus aquí un bocinet de terra que em té el cor robat. Com més en descobreixo més m’enamoro.A les acaballes del ja passat any vaig retornar al Delta per retobar-me amb els camps d’arròs, els moixons, la mar, els erms, les basses, els capvespres, amb la plenitud del paisatge i amb el cel enorme d’aquest paratge. Amb l’Ebre. Amb els meus records.
L’anada, del més fatigosa; pluja i més pluja damunt del parabrisa. El premi; arribar a l’observatori de la Tancada i descobrir sorpresa com 5000 flamencs amb donen la benvinguda. El dia era fred, gris, ventós i les mans s’enrosien com les plomes dels amfitrions de la Tancada.
El temporal de llevant que assetjava a tota la costa catalana havia engolit el trabucador, el Fangar també estava intransitable (pels humanoides), el seu far, semblava sorgir de les profunditats del temple de Poseidó.
El romanticisme dels reflexes del primer capvespre. La serra del Montsià reflexada sobre les tranquil·les aigües de l’Encanyissada, el sol acomiadant-se. Un centenar d’arpelles sobrevolant el canyissar.
Descobreixo sorpresa una òliba caçant als marges de darrera la Casa de Fusta, quina traça. Arriba un mascle d’esparver cendrós i l’acosa perquè marxi. Ella no es rendeix.
Espero que la lluna brilli per abandonar el Delta.
Sopant amb en Cristiant a Amposta, em poso al dia de les noves del Delta i de les seves gents. L’endemà l’acompanyo a un tour que fa amb uns clients per l’hemidelta sud (www.audouinbirding.com). Ocells i més ocells arreu. Parem a Riet Vell, quins records!
Retrobament amb els companys del Delta, una birreta amb la Cecile, en Lluís...
L’endemà no em puc estar de creuar el riu amb el transbordador Garriga, quins temps aquells quan el creuava cada dia amb la bicicleta per anar a l’Ecomuseu!
“Hola rubia”, l’al·lot del transbordador. Quina sensació més gratificant la de ser recordat!
Torno per Riet Vell (http://www.rietvell.org/) per a omplir-me de més nostàlgia. Parlo amb l’Ignasi, de la reserva, del Delta. Malauradament no tot són flors i violes. Els que retorneu a aquest paradís després d’un període llarg d’abstinència deltaica veureu com han canviat les coses al marge esquerra del riu. Un “bonic” passeig de formigó ha arrebassat l’encant i part de la salut d’aquest omnipresent riu.
Em despedeixo del Delta i enfilo cap a Ports. Un altre paradís desconegut. Allà em retrobo amb els pseudogironins, quin goig! Passarem el cap d’any al poblet de Besseit, quin encant!
Matarranya, Ulldemó, la formosa font de la Balanguera...
Hi havia tanta aigua per tot arreu que no vam poder resseguir el curs del Matarranya com teníem pensat... desil·lusió?No!Alegria per veure tanta aigua per tot arreu!!!
La nit de cap d'any... inoblidable!! Quina gent més acollidora!Un sopar digne de cap d'any, fideuà pastat amb gambes sudafricanes, raïm i campanades a la plaça de l'església per compartir els últims moments de l'any amb el poble. El campanar no toca. El cava esclata igualment. Benvingut 2009! Llavors formidable festeta amb els majors del poble, encara deuen recordar els bailoteos d'unes biòlogues del més animades... Quin plaer sentir-se alliberat!
Ei, ha estat tot un plaer compartir-ho amb valtros. Gràcies.
2 comentaris:
homeee
hi has hagut de posar aquesta foto???
on l'home mena el seu ramat desbocat??
ja podies haver penjat el video de la llumeta i l'espelmeta!!!!
petnic ben bonic!!!
Ei, jo no el tinc el video de la llumeta... qui el tingui, que me'l faci arribar perquè guii la meva vida!!!
Publica un comentari a l'entrada