Córre, afanyat, abans no es pongui el sol,i reposa la teva ànima damunt la duna més alta.
Escolta'ls a ells i a tu mateix,
el mar com parla amb les ones,
l'arena, com parla amb el vent.
Tu em parles als ulls, al nas, a la boca...
Ets tot per mi.
Observa aquella parella que observa l'infinit,
mirant les seves vides des de molt enfora.
Renuncia a la llum i al contacte suau amb l'arena.
Mentre només les teves petjades donen fe de la teva existència, aquí i ara.
Difumina't amb el cel de tempesta, el mar engoleix el teu rastre.
Sa lluna saluda.
Avui he fet tard, un altre dia, arribaré més prest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada