
Què som? Centaures àgils en la fosca
percaçant horitzons, en ruta sempre,
o bé arbres hissats damunt l'escorça
d'altres arbres que foren i concreten
la quietud del nostre viure estàtic?
Inútilment ens cercarem. Cal perdre's
en la nit sense albada per conèixer
què som i quina mà ens governa els actes,
i és en va que bastim brillants projectes
en cada cosa, en cada mot.
Som éssers
projectats a un futur sense mesura
i ens cal morir perquè l'oblit perfecte
ens faci néixer, altre cop, sabent-nos.
Miquel Martí i Pol. De Paraules al vent (1951-1953)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada