Xiuxigeix a cau d'orella al fil que regne el seu moviment.
Petits actes magnificats a l'horitzó, sempre serens, àgils, sense presses.
És avui quan un estel m'ha mostrat una manera de viure la vida. Quan més pressa, més ensopegues. Quan més esperes controlar, més frenesí. Quant més patiment, més se'n desencadena.
La recepta és fàcil, llançar el teu estel al cel, confiant amb el vent. Mantenir les mans fermes, sense encartonaments. Ínfims moviments a les regnes, es magnifiquen al cel. No calen grans esforços, només serenitat. L'estel flueix amb el vent, però és l'anclatge ferm que decideix cap on va, sense confrontaments. Donar corda i veure'l ben amunt, enfora, facilita les coses. Els qui dominen la tècnica, només acariciant el fil, desencadenen grans proeses. Creen i descreen, fan i rectifiquen amb igual intensitat. Igual que fas, desfàs i continues volant. M'han ensenyat els principis i m'han dit; "ara només et queden hores de pràctica".
Doncs això, a practicar.
