dimecres, 15 de juny del 2016

Relació depenent

Parlem de llibertat, de l'acció d'escollir. Aquest terme tant utilitzat però a la vegada poc reflexionat. La llibertat només es pot excercir amb una ment lliure de perturbacions mentals, com ara l'odi, l'aferrament o la ignorància. Si aquests verins interns hi són presents, la llibertat no apareix, perquè l'acció volitiva d'una ment lliure, clara, lúcida, es veu condicionada per aquesta negativitat.

Qui voldria enfadar-se? qui voldria tenir un pensament obsessiu rodant per la ment durant hores? qui voldria creure en coses equivocades que no t'aporten felicitat? És fàcil veure que això no és el que volem, però que tantes i tantes vegades ens passa.
Com pot ser que ens trobem en aquesta situació si realment som lliures? Som lliures realment?

Fa uns anys pensava que ser lliure era alçar-te cada dia i decidir què volies fer, avui en dia he après que ser lliure és despertar-te i decidir què vols pensar.

Avui a la classe de meditació hem parlat sobre la relació depenent. De com podem transformar-ho tot, ja que qualsevol fenòmen depèn de causes i condicions, no existeixen els fenòmens aïllats, sense cap relació amb el seu entorn, que no tinguin a veure amb res. Estirant el fil de la relació depenent podem entendre que tot existeix en dependència d'altres fenòmens. No hi ha una persona intrínsicament malèvola, perquè aquesta depèn de la seva ment perturbada, de la relació que ha establert amb altres persones, del seu passat, del seu entorn, de les seves experiències ...

Amb nosaltres mateixos és fàcil veure-ho així. Si avui tinc un mal dia i vaig que mossego pel món, quan em criden l'atenció pel meu comportament és fàcil immiscuir-se en un seguit de justificacions; causes i condicions. Doncs si, estic de mal humor i mossego perquè porto una setmana molt estressant, el meu jefe m'exigeix acabar una feina gran, tinc molta feina acumulada a casa, la meva parella no es troba bé i l'he hagut de cuidar, se m'ha espatllat el cotxe justament avui que el necessitava tant... bla bla bla. En podem dir excuses, es clar, i no justifiquen potser el fet de no dominar les nostres perturbacions mentals i atacar als demés, però ens dónen un marc on poder entendre que les coses tenen un perquè i que no som així perquè si, ni sempre som iguals.

Doncs, perquè no som capaços d'entendre que les accions dels demés també venen condicionades per un seguit infinit de coses? perquè quan algú ens fa alguna cosa que no ens agrada simplement l'etiquetem com a "persona non grata"? Tanta paciència que tenim amb nosaltres mateixos i en justificar les nostres males accions, i que poca que en tenim amb els demés.

Gràcies a que tot es dilueix en un seguit de causes i condicions, podem decidir emfatitzar en el que ens resulta més adient per tal de no generar ments negatives i no patir. D'aquesta manera podrem ser lliures de les perturbacions mentals, tenir una ment flexible, suau i agradable quen no s'aferra als problemes, ni al patiment ni a l'estretesa de mides que tantes vegades ens fa patir.






Se'm fa la boca aigua només de pensar-ho.

dimarts, 4 de novembre del 2014


Guen Togden a Menorca, Octubre 2014.

dijous, 27 de juny del 2013

VACUÏTAT

La VACUIDAD es la forma en que los fenómenos existen en realidad, que es contraria al modo en que los percibimos.

De manera natural pensamos que los objetos que vemos a nuestro alrededor, como las mesas, las sillas, las casas etc, son reales porque creemos que existen exactamente del modo en que aparecen. No obstante, la manera en que nuestros sentidos perciben los fenómenos es engañosa y contraria por completo al modo en que existen en realidad. Los objetos parecen existir por su propio lado, sin depender de la mente. Los objetos parecen estar "fuera" y nuestra mente "dentro". Pensamos que los objetos pueden existir sin nuestra mente; no creemos que nuestra mente participe en modo alguno en su proceso de existencia. Esta aparente existencia independiente de nuestra mente tiene varios términos: existencia inherente, existencia verdadera, existencia por su propio lado...

Aunque los fenómenos aparecen directamente ante nuestros sentidos como si tuviesen existencia verdadera, en realidad todos ellos con carentes o vacíos de este tipo de existencia...

...El resultado de aferrarnos a los fenómenos como si tuvieran existencia inherente o verdadera, es que generamos estimación propia (o egoísmo), apego, odio, celos y otras perturbaciones mentales, nuestra mente se altera y desequilibra y perdemos la paz mental... 

Del libro Budismo Moderno, de Gueshe Kelsang Gyatso

dissabte, 2 de març del 2013

L'alzina

I tornem a començar un any més... mes a mes

                                          Gener

                                          Febrer

dimarts, 26 de febrer del 2013

No hi han excepcions

Amb el dharma no hi han excepcions. Ahir em venia una i altra vegada aquesta frase a la ment. Amb el dharma no hi han excepcions.

Quan vaig conèixer el budisme ara fa cosa de 3 anys vaig alenar de gust. El descobrir que la felicitat és un estat mental i per tant, depèn de la nostra ment, em va fer sentir alleugerida. A poc a poc, les paraules alliberadores del dharma van anar calant dins meu. El voler voler es va convertir en voler, i el poder poder en poder. Lentament anava traçant un camí que em conduïa cap a on jo volia. No era un lloc físic, de cap color ni a cap país especial, era un racó de la meva ment el qual podia anomenar PAU.

Estic molt agraïda a totes les peripècies de la vida que m'han portat fins aquí. Tot el que em sembla a mi que va començar en un viatge postadolescent a Londres i va anar enllaçant una i altra experiència vital fins arribar aquí, a aquestes línies, i vés a saber a on més.

És ben cert que necessitem motius per viure. Un cop comences a pensar què hi fem tots aquí damunt, en aquest planeta finit i d'un temps inevitablement finit, no pots fer mai més els ulls clucs. És ben cert que moltes vegades errem en el nostres motius per viure. Entendre que el canvi és intrínsec a la vida és una cosa tant evident que la solem passar de llarg. Els moments feliços segueixen els moments de patiment, i aquests empenyen altre cop als feliços en un cicle infinit de mai no acabar.

En els moments durs és quan interioritzem més les ensenyances de la vida, ens decidim a esforçar-nos per crear aquest estat mental que es diu felicitat. Tot canvia, i tot arriba. Un dia et despertes i et sents més feliç del que és habitual. Sembla com si la tempesta hagués passat, i tot i que no ens salvem de la pujada i baixada diària de la marea, el mar sembla convidar-nos a gaudir de les seves aigües calmades i tonificants. M'hi tiro de gust sentint el frescor de la novetat, l'aigua lliscant damunt la pell i l'empenta de l'impuls retrobat. Treus el cap i alenes fort. Fuuuuuuuuuuuu

Ens acostumem ràpid a les sensacions agradables, molt ràpid. Ens hi acostumem tant ràpid que prest oblidem que feia uns instants pensàvem en tot això dels estats mentals i de la felicitat. Que tant la felicitat com el patiment són estats mentals, i per tant, la seva causa principal és la ment, i no les condicions aparentment externes. Arribats aquest punt, o un poc després d'haver-nos fet la nostra pròpia rebequeria interna, hem de fer callar a la criatura interna i rescatar a l'adult que en un moment passat vam decidir alimentar. Si, la felicitat aparent també depèn de la ment, això tant bonic que et sembla que has trobat, o tastat o inventat o construït, és tant inconsistent com la boira hivernal dels moments més durs. Per tant, si aquesta no et pot arrossegar per si sola a la misèria, la primera no et podrà prometre el goig etern.



               Amb el dharma no hi han excepcions.

divendres, 18 de gener del 2013

Les darreries del 2012

 Rasos de Tubau, 31 de desembre de 2012
 Montgrony, 30 de desembre de 2012
Cuenca, 27 de desembre de 2012


Gràcies 2012, fins mai més...