Qui voldria enfadar-se? qui voldria tenir un pensament obsessiu rodant per la ment durant hores? qui voldria creure en coses equivocades que no t'aporten felicitat? És fàcil veure que això no és el que volem, però que tantes i tantes vegades ens passa.
Com pot ser que ens trobem en aquesta situació si realment som lliures? Som lliures realment?
Fa uns anys pensava que ser lliure era alçar-te cada dia i decidir què volies fer, avui en dia he après que ser lliure és despertar-te i decidir què vols pensar.
Avui a la classe de meditació hem parlat sobre la relació depenent. De com podem transformar-ho tot, ja que qualsevol fenòmen depèn de causes i condicions, no existeixen els fenòmens aïllats, sense cap relació amb el seu entorn, que no tinguin a veure amb res. Estirant el fil de la relació depenent podem entendre que tot existeix en dependència d'altres fenòmens. No hi ha una persona intrínsicament malèvola, perquè aquesta depèn de la seva ment perturbada, de la relació que ha establert amb altres persones, del seu passat, del seu entorn, de les seves experiències ...
Amb nosaltres mateixos és fàcil veure-ho així. Si avui tinc un mal dia i vaig que mossego pel món, quan em criden l'atenció pel meu comportament és fàcil immiscuir-se en un seguit de justificacions; causes i condicions. Doncs si, estic de mal humor i mossego perquè porto una setmana molt estressant, el meu jefe m'exigeix acabar una feina gran, tinc molta feina acumulada a casa, la meva parella no es troba bé i l'he hagut de cuidar, se m'ha espatllat el cotxe justament avui que el necessitava tant... bla bla bla. En podem dir excuses, es clar, i no justifiquen potser el fet de no dominar les nostres perturbacions mentals i atacar als demés, però ens dónen un marc on poder entendre que les coses tenen un perquè i que no som així perquè si, ni sempre som iguals.
Doncs, perquè no som capaços d'entendre que les accions dels demés també venen condicionades per un seguit infinit de coses? perquè quan algú ens fa alguna cosa que no ens agrada simplement l'etiquetem com a "persona non grata"? Tanta paciència que tenim amb nosaltres mateixos i en justificar les nostres males accions, i que poca que en tenim amb els demés.
Gràcies a que tot es dilueix en un seguit de causes i condicions, podem decidir emfatitzar en el que ens resulta més adient per tal de no generar ments negatives i no patir. D'aquesta manera podrem ser lliures de les perturbacions mentals, tenir una ment flexible, suau i agradable quen no s'aferra als problemes, ni al patiment ni a l'estretesa de mides que tantes vegades ens fa patir.
Se'm fa la boca aigua només de pensar-ho.
